Treball coopeatiu a Batxillerat

Després de les sessions que ja em fet, m'he vist en cor de començar a aplicar alguna tècnica que hem vist.
Com acabem de passar els exàmens i havíem de repassar-los, amb els de 1r. de Bat els vaig repartir l'examen i després vaig fer grups de 4 persones amb notes diferents (en cada grup n'hi havia un d'Excel·lent-Notable, un de Notable-Bé, un de Bé-Aprovat i un de Suspès). Durant uns quinze minuts van estar comentant com havien fet l'examen, què havien fet bé, què havien fet malament i què haurien d'haver fet per a fer-lo millor. Jo mentre, em passajeva pels grups i acalaria els dubtes que el grup sol no havia pogut solucionar. Va estar molt bé i el comentari general va ser que els havia quedat molt clar on havien fallat i què havien fet bé.
Després, vaig aprofitar el mateix grup i vaig aplicar el Puzzle d'Aronson per repassar uns continguts de sintaxi que sempre els costa d'assolir. Per a fer-ho vam estar una classe i mitja. Quan van acabar un alumne em va dir: -Avui he entès el complement de règim verbal que no havia entès mai, gràcies a Meritxell, que me l'ha explicat.
Els vaig demanar que aixequessin la mà tots aquells que haguessin après alguna cosa, per petita que fos i tots, menys tres o quatre, la van aixecar.
Ara, aplicarem els continguts repassats amb exercicis, per a veure si és veritat que els ha servir per consolidar els coneixements.
A més a més ells s'ho van passar bé i jo també. Es van establir uns lligams entre ells i amb mi que amb la classe magistral no existeixen.

Amb els de Literatura també he aplicat una altra tècnica: Hem dividit el tema de la literatura del segle XX, en tres grups de tres. Cada grup sestà especialitzant amb un subtema (un periode del segle XX). Estant analitzant les característiques, autors, poemes, fragments d'bres... durant una setmana. Dilluns que ve faran l'exposició del tema en power point a la resta dels companys, que podran fer preguntes al grup. Es tracta que tot i que cada grup és especialista en un subtema, tots han d'acabar sabent-ho tot.
Ja us contaré.

Sessió del dia 24 de febrer amb Elena Furió: Tècniques cooperatives.

La sessió d'Elena va ser molt, molt enriquidora, ja que, si fins llavors anàvem entrant en la dinàmica del treball cooperatiu i comencàvem a creure en les seves possibilitats, Elena ens va obrir una finestra mol important: l'aplicació a les assignatures. Fins aquesta sessió, les activitats que havíem fet eren més de cohesió de grup, formació de grups..., però ens faltava veure l'aplicació a les assignatures. El treball cooperatiu es pot aplicar amb diverses tècniques, més senzilles o més elaborades, a qualsevol àrea.
De moment, els seus consells i orientacions sembla que ens animaran a emprendre nous projectes, com l'elaboració d'un crèdit de síntesi amb treball cooperatiu.

Gràcies Elena.

Dia 10 de febrer: Tècniques cooperatives amb Manolo Martí

La sessió va estar un èxit. Manel ens va presentar i ens va fer participar en tècniques cooperatives. La veritat és que no hi ha res com experimentar una cosa per a creure-te-la.
Ens vam adonar que aquelles persones que en un grup sembla que no tenen tant a aportar o que no estan del tot integrades poden ser determinants a l'hora d'elaborar un treball o fer una determinada activitat. També que allò que sembla molt difícil de fer per a una sola persona pot ser molt fàcil si es fa amb grup. Pots aprendre de tothom i sobretot que cal escoltar els altres abans de prendre decisions.
A més a més ens ho van passar molt bé i ens va fer sentir millor com a membres d'un grup de professors (tot i que sempre hi ha el "pique" competitiu).

Gràcies Manel.

Després d'haver estat desconnectada durant unes quantes sessions, comença la tasca de comentar les meves impressions, però aniré per parts:
Dia 27 de gener de 2009
Xerrada de Joan Travé

Joan ens va deixar, d'entrada, una mica fora de joc quan ens va dir que això de la motivació a ell no el motivava gens. Nosaltres que estàvem tant il·lusionats en motivar els alumnes. A canvi, ens va parlar del desig. És veritat que tot allò que no desitgem, que a nosaltres no ens fa vibrar, és difícil que ho contagiem a als nostres alumnes.
Un altre aspecte del seu discurs que em va agradar molt i sobre el qual jo darrerament havia reflexionat és que normalment ens centrem en les mancances o en els errors dels nostres alumnes i no en les seves potencialitats i destreses. Estic llegint molt sobre ensenyament d'espanyol per a estrangers i també van en aquesta línea, no coregir tant els errors sinó marcar més allò que es va bé.
També em va agradar la història del seu amic Vicent. Pel nostre centre han passat alguns "Vicents" i a mi em queda una mica la recança que no hem deixta cap empremta en ells i que han sortit igual que han entrat, però en uns quants anys més. Crec que hauríem de reflexionar i introduir noves metodologies per aquests alumnes de nee. És un repte per a propers cursos, el vinent, potser??